I per què no ara?

Hi ha alguna cosa que no hagis fet i que vulguis fer? Tens algun somni?

Aquestes preguntes ens les vam plantejar després de llegir un article on es presentava un rellotge que pot predir quan temps et queda de vida a través de les teves constants vitals.*

En aquesta vida “som el temps que ens queda”. Vivim en relació al temps que tenim per fer les nostres coses. Si disposem de molts dies per estudiar un examen ens relaxem, i no és fins a l’últim moment, quan veiem que l’examen està a la cantonada, que fem un esprint i ens hi posem seriosament. Segurament aquesta situació depèn del caràcter de cada persona, però tendeix a veure’s reflectit en com planifiquem la nostra vida.

Com canviaria la teva vida si sabessis el dia de la teva mort? I la Judit contesta: Deixaria estar coses que estic fent per fer-ne de més importants.

És molt probable que a tots se’ns posaria el “pet al cul” per fer coses amb els més propers, anar a fer la volta al món, com diu la Sandra, o dir tot allò que hem estat callant, com diu en Jordi. Acabar converses, no reprimir-nos amb les abraçades, o fins i tot, dir un NO a algú que se’l mereix…Totes aquestes coses que tinguessis la necessitat de fer, perquè veus que el temps se t’escorre entre les mans, no les podries haver fet abans? És necessari saber el temps que et queda per començar a fer allò que t’agrada?

S’han de tenir somnis i al·licients a la vida. En Jordi recorda que en el projecte de vida un ha de tenir coses que vol fer i el motiven a seguir. Perquè si tinguéssim tot allò que desitgem la nostra existència no tindria sentit. Hauríem aconseguit tots els nostres propòsits i, llavors què?

Ningú és conscient que s’està morint, ningú ho vol acceptar, vivim pensant que som eterns i que mai ens passarà allò que li ha passat a l’altre. Fins i tot nosaltres, que escrivim aquest article, no ho volem acceptar i seguim pensant que la nostra mort encara està molt lluny.

I tu, voldries saber quan temps et queda?

Si vius com tu vols -que no vol dir no fotre res- aprofitant els dies, passant-t’ho bé i intentant ser una persona positiva, no et cal saber quin dia moriràs, sinó què has de fer per aprofitar el temps que et queda sense saber quan et queda. I suposem que en les paraules d’en Sergi està la clau de tot. Es tracta de no necessitar saber el dia de la teva mort i viure el dia a dia sense deixar res pendent. Que la por no ens limiti i ens impedeixi actuar, que puguem dir SI o NO quan ho sentim i que anem complint els nostres somnis, per tal que puguem ser feliços sense tenir un compte enrere.

Res pot esperar, “tot està per fer i tot és possible” (Miquel Martí Pol).

 

Mireia Arenas, Pol Jordà, Cristina Vilá i Èlia Ramon

*Enllaç esmentat anteriorment