Viatge al meu cicle vital

 

“Estimada Lila,

Em dirigeixo a tu perquè seràs, segurament, la única que em podràs respondre amb plena sinceritat a aquesta pregunta.vent bufant.png

Quants cops us ha vingut gent a dir-te “Ah! Ja entenc perquè estàs així d’irritable… tens la regla oi?” o “Estàs així d’histèrica perquè estàs en aquells dies, eh?”.

“Apa i que us bombin!” els diria jo. Però així només estaria ampliant la seva raó (o almenys això es pensarien). Així doncs, estaríem pendents nit i dia de no intentar mostrar les parts d’aquest cicle. Intentant dissimular anant en contra de la nostre naturalesa. Evitant no mostrar el que sentim i pensem. Som el temps que ens queda Lila! Això no pot fer-nos reprimir com som, ni transformar-nos.

“Hem de deixar de lluitar contra la naturalesa canviant i començar a cooperar amb ella, anar de la ma.”

Ahir, justament ahir, i després d’haver conviscut 10 anys amb la meva regla (LA MEITAT DE LA MEVA VIDA!), vaig descobrir que he estat sotmesa a uns estigmes socials imposats per persones que no sabien ni del que parlaven. Aquests comentaris me’ls he anat creient i cada cop els hem anat fent més reals. He sucumbit a aquests estigmes i me’ls he cregut i, així, cada cop he sigut menys conscient del meu gran viatge.

He necessitat mitja vida per adonar-me’n que aquest viatge que estava vivint no l’estava coneixent com calia. Un viatge amb moltes pujades i baixades, cíclic, però no inestable. L’altre dia vaig llegir una frase d’una dona, Anna Salvia, que em va inspirar molt a arribar a aquestes conclusions, i deia així: “Hem de deixar de lluitar contra la naturalesa canviant i començar a cooperar amb ella, anar de la ma.”. Hem d’aprendre a ballar harmònicament amb el nostre cicle menstrual i no intentar sotmetre’l ni que ens sotmeti a nosaltres. La regla no és només sang!

I de la mateixa manera que no podem deixar que la regla ens controli o ens sotmeti, no està bé permetre que la societat col·labori en aquesta submissió. El que necessita la societat, i permet-me ser tant crítica, són persones que entenguin aquesta dansa i que ens ajudin a comprendre-la des de ben petits, tant DONES com HOMES. Tots formem part d’un mateix món en el que haurem de conviure al llarg de tota la vida, no? I quina millor manera per fer-ho que intentar entendre el sexe contrari? Sense tabús, ni prejudicis?

“Compartim emocions ja que això ens farà viure-les, i viure-les ens farà estimar-les.”

La regla l’hem d’aprendre a conèixer i estimar, i a mi m’ha costat molt arribar a aquesta conclusió. Ser conscients de tot el cicle, no només el físic sinó també i, sobretot, el mental, el psicològic. Cal tenir paciència, MOLTA, i cal no empapar-se de la nostre inestabilitat emocional, perquè és completament NORMAL! Ens estem coneixent joder!

L’últim que necessitem les dones és algú que ens digui comentaris així. No! Estem intentant conèixer el nostre caos emocional. Aquells dubtes existencials de “Qui som?”, “Per què així?”, “Per què jo?”. Els tenim cada dia, cada més, i poder reflexionar sobre nosaltres mateixes ens fa més FORTES. Ens permet ser-ho. No permetem que aquests comentaris ens afectin, agafem-los de la ma i fem amb ells el que vulguem, perquè podem! Compartim emocions ja que això ens farà viure-les, i viure-les ens farà estimar-les.

Moltes gràcies estimada Lila, espero poder rebre les teves opinions i seguir debatent tot fent un cafè algun dia.

La teva amiga Martina.”

dones juntes.jpg

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s